Fàtima, qui estima la llibertat està amb tu

El cas de la Fàtima de Cunit a hores d’ara ja és conegut per quasi tothom. Avui he pogut veure-la explicant la seva dramàtica situació, entre llàgrimes, als Matins de TV3.

Era una dona destrossada, però no vençuda; una dona atemorida, però no retractada; una dona amb ideals i segura de sí mateixa. El cas de la Fàtima és el reflex de la lluita per la llibertat i com, encara al segle XXI, hi ha persones que esdevenen enemics d’aquesta llibertat.

La Fàtima, una dona integrada a la cultura del país que treballa per l’Ajuntament de Cunit en funció de mediadora cultural. La seva tasca és la de posar en contacte el món islàmic amb l’occidental: explicar als pares musulmans els sistema educatiu català, resoldre conflictes culturals, instar a la seva integració…

La Fàtima es doncs, pel president de l’associació musulmana de Cunit i per l’Iman del mateix municipi, una “traidora”, un “talp”. El seu delicte? Convéncer a les dones musulmanes que surtin al carrer, que treballin; vestir pantaló… és a dir, el seu crim es, precisament, estar integrada amb els “infidels”.

Així doncs, la Fàtima ha estat patint darrerament amenaces, a ella i les seves criatures, coaccions, el rebuig de la seva comunitat… És doncs quan ella decideix denunciar aquests fets a la justícia.

Aquí entra en escena l’alcadesa de Cunit, que, vista superada, presuntament insta a la Fàtima a retirar les denúncies del cas així com ordenar a la policía que no detingui a l’Iman de Cunit per salvaguardar “la pau social del municipi”. És a dir, l’alcaldesa prefereix no fer soroll per no “molestar a la comunitat musulmana” però perjudicar a una dona, una ciutadana del seu municipi i treballadora de l’ajuntament, que sols excerceix la seva llibertat individual.

Sincerament, més ben igual els colors polítics en aquest cas. M’hagués indignat igualment si qui governés fos convergéncia, iniciativa o el partit dels cunitencs independents. El que m’indigna i m’escandalitza és que, presumtament, s’hagin primat els interessos personals i polítics de l’alcaldessa en cuestió, posant en perill la integritat física d’una ciutadana. “Me vas a costar mi carrera política” diu la Fàtima que li va dir per teléfon.

I a més, ens cal reflexionar… ¿cal protegir a una comunitat, o a uns líders, que están demostrant no sols la nula voluntat d’integració, sino l’opocició frontal envers el país que els acull? ¿Cal seguir ara subvencionant l’associació musulmana de Cunit? ¿Quins missatges diu l’Iman de Cunit durant les oracions?

Hi ha qui em demanarà la llibertat de culte. No la negaré. Però cal vigilar i estar alerta. Una cosa es respectar la llibertat, i altre ben diferent respectar la intolerància.

Àngel Solé i Hernàndez

Militant de CDC i de la JNC de Calafell

Vídeo de la Fàtima als Matins de TV3

Hollywood contra Catalunya

Davant de la proposta de llei del govern referent al doblatge en català, les majors i les exhibidores han reaccionat amb hostilitat. Argumenten que tindran pèrdues,que es un atemptat a la llibertat…

Tots els mitjans de comunicació han demostrat que triar el català no sols es un acte patriòtic, sinó també una estratègia empresarial molt rentable.

La ràdio amb més oients de Catalunya és RAC 1, empresa privada que va decidir emprar el català. La televisió més vista al país, TV3, qui també emet en català. El Periòdico va augmentar considerablement els beneficis quan va treure la seva edició en la llengua de Martorell, o de Ramon Llull, a escollir.

Les editorials també han constatat que l’edició en ambdues llengües resulta més rentable, per una cosa tan lògica com ampliar el mercat de consumidors.

Alguns esgrimiran el cost del doblatge. Cost que la Generalitat en diverses ocasions es va mostrar partidària de pagar íntegrament. Jo pregunto… quin es el veritable motiu de que Hollywood no vulgui doblar en català? Si tots els interessos econòmics els tenen a favor, aquesta actitud sols pot respondre a motivacions polítiques.

Com ja fa anys, les majors amenacen en no portar les seves pel·lícules a Catalunya. Sí, l’empresa privada amenaça un país.

Com a liberal que sóc, m’esgarrifa veure els pactes, els intents monopolístics culturals i el control de la distribució que té aquest sector sense que el govern americà hagi fet mai gran cosa. Això no es llibertat. El mateix Adam Smith advertia sobre els perills dels monopolis.

Jo, com a ciutadà, no tinc llibertat alhora de triar si vull o no veure un film en català. I senyors exhibidors… perdonin, però un 3% de pel·lícules en la llengua del país no representa la realitat social. No senyors, això no es el lliure mercat que vostès tant reclamen. Hipòcrites.

Per això, a títol personal i des d’aquí, demano que el govern sigui valent. Demano que el sector del cine català (directors, productors, guionistes…) no es deixin intimidar per la patronal. Esteu fent bé i els ciutadans estem amb vosaltres. Demano que, d’una vegada per totes, aquesta injustícia es resolgui.

Nosaltres, els consumidors i ciutadans d’aquest país, si que podem cridar: Llibertat!

Àngel Solé Hernnàndez

Militant de la JNC i de CDC

Nou Parlem-ne de CiU

View this document on Scribd

Coses increïbles dels pressupostos municipals (part II)

Més augment de la despesa de personal de l’Ajuntament

Increïble però cert. Tot i passar per una dura crisi econòmica, augmentarà la despesa de personal de l’Ajuntament. No fa gaire, el govern espanyol va aprovar la llei dels pressupostos de l’Estat, on s’estipulaba que l’increment havía d’estar sols d’un 0,3 per cent.

Com pot ésser doncs que a l’Ajuntament de Calafell la despesa augmenti cuasi un 7 per cent?

Això suposarà un increment de prop de 900.000 euros en despesa de personal, és a dir, que aquest any, els solidaris ciutadans de Calafell, costejaràn un total d’uns 14 milions d’euros en personal de l’administració de l’Ajuntament.

Hem de dir, que un dels càrrecs nous contractats es altre (ja son dos) flamant secretari de l’alcalde-president. Saben vostés quan guanya les persones encarregades de portar-li l’agenda, de revisar el correu, vaja, les funcions d’un secretari… Prop de 5.000 euros mensuals! Un sou que ni tan sols cobren la majoría de metges, de llicenciats, de grans professionals.

Es riuen de la ciutadanía?

JNC de Calafell

Coses increïbles dels pressupostos municipals (part I)

L’Ajuntament encarrega un estudi que costa 500.000 euros… per invertir-ne 300.000

Hi ha coses que no s’entenen de l’actual pressupost del 2010 que l’equip de govern de l’Ajuntament de Calafell ha desenvolupat. Una de les més escandaloses al nostre parer es com es gasten els diners dels ciutadans, amb quina facilitat es llençen els diners que son d’altri.

I és que resulta que l’Ajuntament va encarregar un estudi que va costar-nos 500.000 euros a tots els calafellencs. De què era l’estudi? Us preguntareu, que era tan important. Doncs era per saber on destinar els diners recaptats, per saber on invertir-los.

El graciós (sic) de l’assumpte és que, els diners que disposarà l’equip de govern directament recaptats via impostos, és a dir, els únics diners assegurats de l’actual pressupots i que no depénen de factors externs son 300.000 euros. Els altres diners poden o no vindre, aixó ja dependrà de plans ZP i demès.

Des de la JNC de Calafell trobem insultant que l’ajuntament es gasti 500.000 euros en un informe (tant valen?) per saber on es desinaràn 300.000. a vegades, la realitat, supera la ficció.

Manifest: “En defensa dels drets fonamentals a internet”

La JNC de Calafell entén que les noves mesures del Govern de Zapatero, en l’àmbit de la cultura, atempten directament contra la democràcia. Entenem, que el poder executiu mai hauría d’excercir de poder judicial i no podem sino alertar-nos sobre una mesura que propícia la vulneració de drets individuals tals com la llibertat d’expressió i la presumpció d’inocència. Per tant, ens volem fer ressó d’aquest manifest. Els ciutadans, no podem tolerar aquesta mena de lleis tan intervencionistes que semblen recordar, sens dubte, a governs totalitaris del segle passat.

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que:

1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva ia la llibertat d’expressió.

2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaços, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaços per tal que diuen perseguir.

7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Manifiesto: “En defensa de los derechos fundamentales en internet”

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de Internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que:

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Manifest del Dia Internacional de Lluita contra la SIDA

 

Malgrat els avenços i les iniciatives que s’han dut a terme per abordar l’epidèmia del VIH i l’estabilització del nombre de casos, cal assenyalar que encara hi ha moltes persones portadores del virus que encara no són conscients de ser-ho i que, per tant, cal redoblar esforços, especialment en l’àmbit educatiu i en el camp afectivo-sexual i en l’ús del preservatiu com a eina per evitar malalties de transmissió sexual. Per tot això, davant del dia internacional de lluita contra la SIDA, DONA-Joves Nacionalistes per a la Igualtat i la Joventut Nacionalista de Catalunya manifesten: – És necessari que des de les diferents institucions, poders públics i associacions, es conscienciï la població que la SIDA no és, malauradament, una malaltia del passat, i que encara està present en la nostra societat. És important doncs, que no s’instal•li a la nostra societat i entre la joventut catalana una falsa sensació de superació, de llunyania de la malaltia.

La SIDA està present i som nosaltres els i les que no hem de baixar la guàrdia i protegir-nos d’ella. – És molt important acabar amb la por, el rebuig i la ignorància davant aquesta malaltia per tal d’assolir que les persones portadores del VIH puguin trobar feina, assistir a instal•lacions públiques i portar un dia a dia sense cap tipus de discriminació cap a elles. És bàsica la informació a la societat civil sobre aquesta malaltia per tal d’acabar amb la imperant desinformació i evitar així situacions d’estigmatització i rebuig. – Animem els i les joves a tenir relacions sexuals amb precaució, fent ús del preservatiu, i, a la vegada, a fer-se periòdicament analítiques de control sobre les malalties de transmissió sexual per tal d’acabar amb els indicadors que rebel•len que una de cada tres de les persones infectades pel virus ho desconeixen i que per tant, no poden iniciar el tractament amb major efectivitat.

Aplaudim els avanços científics en el tractament de la malaltia que ha fet millorar l’estat i l’evolució de les persones amb VIH, així com ens congratulem de l’existència de les associacions i institucions que durant tants anys porten dedicant-se a la recerca mèdica o bé a l’acompanyament i assessorament de les persones seropositives i esperem que, a part d’aquesta millora quotidiana, hi hagi ben aviat un gran avenç científic que permeti eradicar el virus. Avui, dia 1 de Desembre, DONA-JNI i la JNC vol dir amb veu forta i clara que en la lluita contra la SIDA és necessària una joventut conscienciada i compromesa en eradicar la malaltia i en trencar tòpics i tabús que estigmatitzin les persones portadores del virus.

 

JOVENTUT NACIONALISTA DE CATALUNYA

DONA-JOVES NACIONALISTES PER LA IGUALTAT

La dignitat de Catalunya

Com a mostra de suport i total adhesió, la JNC de Calafell vol reproduïr i ajudar a difondre l’editorial que van publicar ahir els diaris catalans. Editorial que van adherir-se gran part de la societat cívica catalana, així con d’altres mitjans, com, per exemple, totes les ràdios líders del país.

Aquest editorial ha estat redactat conjuntament per 12 diaris, i publicat avui a les seves portades i a l’interior: La Vanguardia, El Periódico , Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell y Diari de Terrassa

“Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable”

Pobre senyor Parera

Després d’assistir a la reunió de presentació del POUM, el passat dilluns, i d’escoltar les declaracions del regidor de l’equip de govern Josep Parera, ens veiem pràcticament obligats a fer aquest escrit. Perquè estem cansats de sentir la mateixa cantarella del senyor Parera. Sempre és la víctima de tot. Ell mai no fa res malament. Tot el que es fa incorrectament és culpa dels altres i ell “mai no sap res. Ningú no l’informa de res”. Igual el senyor Parera, amagat sota l’aparença de bon home, de persona gran afable, pensa que encara enganya algú. Però no. Perquè el pobre senyor Parera és l’artífex de moltes accions que han danyat, i molt, el nom de Calafell i el benestar dels calafellencs. El pobre senyor Parera, cal recordar, va ser qui va signar el pacte de govern amb l’alcalde Sánchez, aquest que sembla ser que ara no l’informa de res i al qual va trair ara fa uns anys quan li va fer una moció de censura. Potser tampoc no se’n recorda. El pobre senyor Parera és qui cobra d’aquest govern un sou més que considerable. Si no l’informen de res, per què no dimiteix i renuncia al càrrec i al sou?

El pobre senyor Parera és qui, al cap de mesos de signar l’actual pacte de govern amb els socialistes, ja estava planificant una moció de censura, de nou, en contra de l’alcalde Sánchez. Seria la segona. Ens ha vingut a buscar a nosaltres en reiterades ocasions a través de missatgers i sempre hem dit que no, perquè Calafell no es mereix més espectacles funestos per garantir només els interessos personals d’alguns, bàsicament els seus. Calafell no pot estar pendent dels interessos particulars i de poder del pobre senyor Parera. Ara sí i ara no. Ara pacto i ara no pacto. Ara dic i ara em desdic. Aquest és l’estil de fer del pobre senyor Parera. I no és que nosaltres vulguem defensar el senyor Sánchez, que prou mal està fent a Calafell amb les seves actituds despòtiques i fins i tot irresponsables, però entenem que aquí s’ha de fer forta la dita que assenyala que “al Cèsar, el que és del Cèsar…”

El pobre senyor Parera és el mateix que va acceptar el pagament d’un sou de 120.000 euros per al seu ex deixeble Manel Romero. Potser tampoc no se n’ha assabentat encara. El pobre senyor Parera és el mateix que forma part d’aquella colla de regidors del govern que han estat gastant 500 euros en esmorzars cada cop que es reunien per decidir no se sap ben bé què. O no sabem si ell se n’assabentava del que es decidia.

El pobre senyor Parera és el mateix que no assistia a les reunions del Pla General que ara denuncia, perquè NO ES COBRAVEN DIETES. Sí, pobre senyor Parera: si no es cobra vostè no assisteix als llocs, encara que sigui per decidir temes tan importants com un Pla General. Potser per això, el pobre senyor Parera no se n’assabentava del que es decidia. Clar, si no hi anava! Però aquest pobre senyor Parera sí va votar a favor del Pla General al Ple. Potser en aquell moment sí es va assabentar o, potser, va votar a favor per no perdre el suculent sou que cobra cada mes i la capacitat que dóna el poder per fer favors als amics. Per què no es va queixar aleshores i va votar en contra, si no és per això?

Estem cansats d’escoltar al pobre senyor Parera fer-se la víctima quan ell és el botxí. O si no, com és que ara el pobre senyor Parera ja està muntant un altre partit a Segur de Calafell? Per seguir sense assabentar-se de res? O per seguir cobrant dels diners de tots? Com pot ser que un responsable públic tingui la irresponsabilitat de dir que no se n’assabenta de res? I què fa? No és tinent d’alcalde? En què treballa? Per què li paguem?

El pobre senyor Parera ha enganyat a molta gent durant molts anys, però potser ja és hora que assumeixi la seva responsabilitat, o irresponsabilitat. Que la gent el conegui realment. Perquè, es posicionarà en contra de tot el Pla General o només d’una part?

Sabem que hi ha parts d’aquest Pla General que sí l’afecten personalment i que, de ben segur, aquestes sí coneix perfectament i potser fora bo que també les expliqués. O és que té memòria selectiva? Potser caldrà que nosaltres l’hi expliquem, així el pobre senyor Parera sabrà de què estem parlant. I la ciutadania també. Temps al temps…

Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Calafell

PIM, PAM… POUM? (Opinió)

Actualment el nostre municipi és trasbalsat pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que ha dissenyat l’actual equip de govern. De la mà del Alcalde-President Jordi Sànchez, el pla preveu una transformació de gran impacte a tot el poble, però sobretot, al nucli de Segur de Calafell.

Terrenys recalificats, cases particulars derruïdes, locals que hauràn de plegar… Tota aquesta obra faraònica és la que pretenen imposar-nos sense el consens de la ciutadania.

La falta de suport popular l’hem vist els últims díes. Jornades on, fins i tot, ha actuat la policía antidisturbis contra els veïns. Jornades on els ciutadans s’han volgut manifestar i han estat reprimits. Jornades on l’alcade, a crit pelat, a ordenat callar a una calafellenca que pretenía expressar la seva opinió. Reunions on s’ha pogut veure el desgovern, la desunió i els interressos particulars dels components del consistori.

Als ciutadans de Calafell no sel’s pot enganyar. Masses recalificacions sospitoses, massa obscuritat en la titularitat de certs edificis.

Falten maneres i falta democràcia. L’equip de govern no pot vantar-se d’elaborar un pla on la ciutadanía participa en aquestes condicions. Els fets ho demostren i el poble és savi.

Des de la JNC de Calafell, volem expressar la nostra indignació pels fets ocorreguts aquets últims díes. El POUM ha d’ésser un pla que consegueixi el màxim consens possible entre els calafellencs. Reclamem que s’escolti als veïns. Exigim transparéncia.

Àngel Solé Hernàndez

Militant de CDC i de la JNC de Calafell

El nou POUM de Calafell crispa diversos veïns de Segur i provoca la divisió del govern municipal

La tramitació del nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Calafell està provocant més maldecaps a l’equip de govern local (PSC, ADMC i ERC). Diversos veïns del nucli de Segur de Calafell han expressat la seva indignació pel fet que el document, aprovat inicialment al setembre, prevegi una zona verda en una àrea on ara hi ha habitatges i comerços. La polèmica ha fet que el cap de llista d’ADMC i primer tinent d’alcalde, Josep Parera, es desmarqui del govern.

El punt principal de la polèmica és el carrer Baixador de Segur, on el POUM preveu la creació d’una zona verda a l’espai que ara ocupen una sèrie de comerços i un bloc d’habitatges. En total, una trentena de propietaris es veurien afectats per la mesura, que, segons sosté el govern municipal, s’executaria només a llarg termini i si hi hagués un promotor interessat. Des de l’Associació de Veïns de Segur i Urbanitzacions (AVSU), però, es denuncia que en cap moment s’havia informat els propietaris afectats sobre aquest tema. «El consell assessor urbanístic que va participar en la redacció no en sabia res», explica la presidenta de l’entitat, Sònia Mirambell.

Esquerda al govern

La indignació veïnal, que ja va provocar dilluns passat a la nit una tensa presentació pública del POUM per part del govern a Segur, ha causat també una esquerda a l’executiu local. El cap de llista d’ADMC i primer tinent d’alcalde, Josep Parera, ha criticat públicament l’actitud dels seus socis de govern a l’hora d’elaborar el pla i ha denunciat que no havia estat informat dels detalls del pla urbanístic. «Això que preveuen a Segur és un atracament, no es pot robar a la gent allò que ha aconseguit amb anys de treball», va dir. Parera, que va manifestar que donarà suport als veïns i que pressionarà el govern perquè modifiqui el POUM, va criticar durament l’actual alcalde, Jordi Sánchez (PSC), a qui va acusar de deixar-se «enlluernar pels grans projectes». Tot i això, l’edil es va mostrar esquerp a l’hora d’un possible trencament del pacte de govern, més complicat encara per la divisió interna del mateix grup d’ADMC (Parera ha trencat relacions amb el partit i prepara una nova formació pels comicis del 2011). «Si volen, que em facin fora ells», va dir.

L’alcalde, Jordi Sánchez, ja s’ha compromès de moment a intentar replantejar la planificació prevista al carrer Baixador després de mantenir una reunió amb els afectats dilluns passat. Sobre la crisi amb Parera, segons fonts municipals, de moment es descarta la seva expulsió del govern.

Denúncia sobre el club de tennis

La polèmica entorn del nou POUM de Calafell té també una ramificació al Club de Tennis de Segur, involucrat en els darrers anys en una lluita de poder entre dues juntes i que ha provocat diverses denúncies al Tribunal Català de l’Esport i sancions a una trentena de socis. Segons va denunciar ahir Juanjo Iglesias, portaveu dels socis expedientats, l’actual junta (presidida pel fill d’un exregidor del PSC) hauria tingut «presumpta informació privilegiada» sobre els canvis previstos. Així, en el POUM es preveu que els terrenys del club passin de zona d’equipament esportiu a zona d’equipaments genèrica. Iglesias va avançar que duran el cas davant de la fiscalia anticorrupció.

 

Font: El Punt

L’estació tercermundista de Calafell

Ja fa anys que trobem l’estació de Calafell en un estat lamentable. Amb el sostre a punt de caure i apuntalat, amb goteres i brutícia, els ciutadans d’aquest municipi hem de suportar veure com, día a día, es degrada més aquesta situació sense que ningú ho solucioni.

L’estació de Calafell es propietat d’Adif i, per tant, l’Ajuntament no pot fer res. al respecte.. res? No, l’Ajuntament, com a representants dels ciutadants que diuen ser, hauría de presionar per a que aquesta situació no es perllongui en el temps.

Massa han trigat ja.

Un ciutadà individual no té força per reclamar cap millora (desgraciàdament) però un poder com és l’Ajuntament sí que hauría de lluitar per aquestes coses. Ens consta que Adif ja s’ha compromés a arreglar l’estació però… quan trigarà? Perquè l’Ajuntament no va fer res més aviat?

Els ciutadans d’aquesr municipi es mereixen una estació molt millor de la que tenim. Molt millor. Que prengui nota Adif.

JNC de Calafell

Calafell pagarà més IBI l’any 2010

L’equip de govern ha desestimat la proposta presentada per CIU.

L’equip de govern (PSC-ADMC-ERC) ha votat en contra i el PPC s’ha abstingut a totes les propostes realitzades pel grup municipal de CIU en el ple extraordinari sol·licitat per aquesta formació.

CIU va demanar un ple extraordinari a arran de les declaracions de l’equip de govern en les que assegurava que congelava els impostos per l’any 2010. Al no haver-hi un ple per a poder modificar les ordenances fiscals, aquesta congelació és fictícia perquè automàticament i des de l’any 2001, l’Impost de Béns Immobles (IBI) augmenta un 10% el valor cadastral.

Així doncs, i degut a la situació econòmica actual, el grup municipal de CIU ha presentat la proposta de disminuir el coeficient multiplicador de la fórmula per a calcular l’IBI d’un 1,09 a un 0,99 perquè la ciutadania no hagi de pagar més IBI l’any 2010 i l’ajuntament no vegi reduïts els ingressos i recapti el mateix que s’ha recaptat l’any 2009.

Alhora, i junt amb aquesta proposta, el grup municipal de CIU ha fet d’altres propostes de modificació de les ordenances; una destinada a bonificar les empreses del municipi que creïn llocs de treball i siguin un motor econòmic per a Calafell, a través de la bonificació de l’IAE i, l’altre, destinada a ajudar a les famílies amb més dificultats econòmiques tot facilitant el pagament de l’IBI en 8 mesos.

Segons ha manifestat la regidora de CIU, Montse López “aquestes propostes són mesures socials, mesures que es poden aplicar perquè donen facilitats a la ciutadania i no perjudiquen l’Ajuntament”.

Alhora, López manifestava “L’equip de govern ha previst recaptar, amb la votació en contra a la nostra proposta, 1,5 milions d’euros més que l’any 2009. Tenint en compte que l’ajuntament està endeutat en més de 20 milions d’euros i que el pla Zapatero ha aportat 6 milions d’euros més…han de refiar d’aquests diners per a poder fer polítiques socials?? no serà que hi ha hagut una mala gestió amb revisions de projectes no necessàries, contractacions dubtoses i amb uns sous astronòmics?”.

El portaveu del grup municipal, Joan Olivella, al finalitzar el ple ha manifestat que “novament, l’equip de govern ens ha enganyat, dient que congelaria els impostos i no és cert. Convido a la ciutadania a comprovar-ho, comparant el rebut de l’any 2009 amb el rebut de l’IBI que es pagarà l’any 2010. Amb aquestes propostes el grup municipal de CIU pensava en les persones del municipi”.

Calafell pagarà  més IBI l’any 2010

L’equip de govern ha desestimat la proposta presentada per CIU.

L’equip de govern (PSC-ADMC-ERC) ha votat en contra i el PPC s’ha abstingut a totes les propostes realitzades pel grup municipal de CIU en el ple extraordinari sol·licitat per aquesta formació.

CIU va demanar un ple extraordinari a arran de les declaracions de l’equip de govern en les que assegurava que congelava els impostos per l’any 2010. Al no haver-hi un ple per a poder modificar les ordenances fiscals, aquesta congelació és fictícia perquè automàticament i des de l’any 2001, l’Impost de Béns Immobles (IBI) augmenta un 10% el valor cadastral.

Així doncs, i degut a la situació econòmica actual, el grup municipal de CIU ha presentat la proposta de disminuir el coeficient multiplicador de la fórmula per a calcular l’IBI d’un 1,09 a un 0,99 perquè la ciutadania no hagi de pagar més IBI l’any 2010 i l’ajuntament no vegi reduïts els ingressos i recapti el mateix que s’ha recaptat l’any 2009.

Alhora, i junt amb aquesta proposta, el grup municipal de CIU ha fet d’altres propostes de modificació de les ordenances; una destinada a bonificar les empreses del municipi que creïn llocs de treball i siguin un motor econòmic per a Calafell, a través de la bonificació de l’IAE i, l’altre, destinada a ajudar a les famílies amb més dificultats econòmiques tot facilitant el pagament de l’IBI en 8 mesos.

Segons ha manifestat la regidora de CIU, Montse López “aquestes propostes són mesures socials, mesures que es poden aplicar perquè donen facilitats a la ciutadania i no perjudiquen l’Ajuntament”. Alhora, López manifestava “L’equip de govern ha previst recaptar, amb la votació en contra a la nostra proposta, 1,5 milions d’euros més que l’any 2009. Tenint en compte que l’ajuntament està endeutat en més de 20 milions d’euros i que el pla Zapatero ha aportat 6 milions d’euros més…han de refiar d’aquests diners per a poder fer polítiques socials?? no serà que hi ha hagut una mala gestió amb revisions de projectes no necessàries, contractacions dubtoses i amb uns sous astronòmics?”. El portaveu del grup municipal, Joan Olivella, al finalitzar el ple ha manifestat que “novament, l’equip de govern ens ha enganyat, dient que congelaria els impostos i no és cert. Convido a la ciutadania a comprovar-ho, comparant el rebut de l’any 2009 amb el rebut de l’IBI que es pagarà l’any 2010. Amb aquestes propostes el grup municipal de CIU pensava en les persones del municipi”.

Testimoni sobre els fets de la presentació del POUM

Testimoni extret del bloc “Segur de Calafell“

 

Como se ha leído de todo estos dos días (más aún desde que hemos publicado el video del Teatre) desde que Segur se quema hasta que los gritos no llevan a ninguna parte y hay que estar informado, haremos un breve repaso sobre cómo han transcurrido algunos acontecimientos para que no nos pongan color político -ni con rumores ni sin ellos-, ni se diga que vamos en contra de nadie, particularmente el tal Sánchez, que últimamente se regatea él solito.

Antes de lo que sucedió en el Teatre Auditori, se habló con Ramón ‘el Regidor’ y ante la actitud de siempre (me Río de Janeiro) se le advirtió que la paciencia había terminado y que ya valía de tomar el pelo a los vecinos.

El alcalde entró al teatro y se rió en la jeta de los que estaban fuera manifestándose y lo mismo cuando se le quiso dar una de las hojas No al Poum.

Los antidisturbios ya estaban más que preparados para soltar algún porrazo. Si no, a ver de qué entraron con cascos, cachiporras y pantallas.

No se puede ir hablando de respeto y democracia cuando se ríe uno de los que le pagan el sueldo; ni mucho menos cuando se presenta a hablar con argumentos como los antidisturbios -que, no lo olvidemos, están para hacer uso de la violencia ‘proporcional’-.

El boicot y el ruido es lo que queda para hacer oir el cabreo que hay en Segur. Eso y los medios de comunicación. La prensa y TV3 están avisadas, y se va a llegar donde haga falta para que este especulador y sus amiguetes se dejen de POUMs y se pongan a trabajar para paliar la crisis que tenemos en el municipio, que para eso están. Sánchez es conocido por querer dejar una huella imborrable de su paso. Por ahora lo está consiguiendo, pero no como él pretendía. Un señor de 70 no va a una manifestación, ni corta una calle, a riesgo de llevarse un palo, a no ser que le vayan a cerrar el negocio, jueguen con su medio de vida, su casa o le soplen medio millón de pesetas y encima no pueda ni aparcar. Eso es lo que importa.

Lo demás es vana palabrería y cachiporras.
Ya vale de cambiar de opinión tras presentar chapuzas
Ya vale de reirse de la gente
Ya vale de cacicadas

Respecto a si estamos o no informados: disponemos de todos los planos, estamos trabajando con un gabinete jurídico para meter mano a tanto ‘presunto’ chanchullo (atención, ya convocaremos en su momento a los que quieran saber lo que se cuece a un par de ruedas informativas que van a dar mucho de sí) y se está contactando con los vecinos para que sepan lo que es realmente el poum y no lo que nos quieren vender algunos recalificadores, perdón, políticos.

Al alcalde sólo resta recordarle el tipo de oposición que él hacía, mucho más ‘heavy’ que lo que se está encontrando ahora. Sin embargo, ahora resulta que donde dijo digo dice Diego, otros de sus colaboradores callan en lo que mismo que antes protestaban para ‘calentar’ al personal, y ahora no admite atisbos de crítica cuando él ha sido el máximo especialista en intoxicar, lanzar huevos podridos, erosionar y montar cirios que ríete tú de lo del Teatre la otra noche. Quien siembra vientos…

 

Podeu afegir-vos al grup del facebook aquí

 

Uns 50 veïns obstaculitzen l’acte de presentació del POUM

Uns cinquanta veïns, majoritàriament de Segur de Calafell, es van deixar sentir dimecres per la nit al teatre-auditori en començar l’acte de presentació pública del projecte del nou planejament urbanístic municipal (POUM), aprovat de manera inicial el passat 8 d’octubre. 
Segons ha pogut saber L’ESPÍGOL DIGITAL, aquests veïns – entre els quals també hi havia algun infant -, van increpar l’alcalde demanant-li la seva dimissió per haver transcendit, que el projecte inicial del nou planejament, preveu reconvertir en zona verda el carrer Baixador de Segur de Calafell on ara hi ha habitatges i negocis i a més, per que es contempla també com a zona verda l’espai que ara ocupa l’Hostal Pensió Lleida, construït fa anys al damunt d’una riera, però que en canvi, no es transfromi en zona verda alguns dels habitatges de militants socialistes que també hi són a la riera. L’emprenyament, era comprensible.

Malgrat els crits i les botzines, l’acte va començar. El tinent d’alcalde de Territori, Ramon Ferré s’esforçava en explicar que el que s’anava a presentar era el projecte inicial i que ara, a més d’obrir exposicions a les dependències de La Platja i de Segur, s’obria un període de presentació d’al·legacions de dos mesos, el doble del que contempla la gent. Ferré anava agraint la col·laboració i el treball de les més de cinquanta persones que han treballat en la redacció inicial del POUM, quan un assistent, portant un nen als braços va apropar-se a Ferré, el va interrompre i fins i tot va donar un cop de puny al faristol on era el regidor, que va deixar de parlar interrompint-se l’acte.

Enfrontament
Poc després van entrar al teatre cinc agents del cos especial de la policia local portant cuirasses de protecció, fet que va fer augmentar la crispació dels veïns que intentaven boicotejar l’acte. Segons testimonis presencials, un veí va empènyer un agent i agent el va donar diversos cops de porra. Després d’uns moments d’incertesa, el mateix alcalde Jordi Sánchez es va apropar als manifestants i els va intentar calmar, ordenant alhora, que els agents abandonessin la sala. Poc a poc els ànims es van anar calmant, el regidor Ramon Ferré va poder acabar la seva exposició i a continuació, Ramon Pié, director del POUM va avançar els deu objectius concrets del planejament com són el reforçament de l’ús del tren, l’aposta per l’autopista com a via de connexió territorial suprimint els peatges i enllaçant Segur en dos sentits i , entre d’altres, articular el municipi al voltant de la C-31, com una gran avinguda urbana i comercial.

 

Lamentació

 
D’altra banda, l’Ajuntament de Calafell lamenta l’actitud del que ell anomena “un grup molt minoritari de veïns que van intentat interrompre l’acte de presentació del POUM”. L’alcalde els ha recordat que “estem davant d’una proposta que no és definitiva i que pot ser millorada. I si hi ha alguna cosa que s’ha de corregir, es corregirà”. Jordi Sánchez (davant l’estupor dels veïns) ha afegit que “el Pla General no perjudicarà cap família ni cap negoci” i ha demanat als veïns que “recordin que en democràcia els problemes es resolen dialogant” i que “s’informin adequadament i no es deixis portar per intoxicacions”.

 ACTES INFORMATIUS

 
Des del passat dilluns i fins el dia 21 hi ha una exposició oberta a la sala de les dependències municipals de La Platja, al carrer Sant Pere (horari de 9 a 14 i de 17 a 20 hores). La mateixa exposició es podrà veure a la sala municipal de Segur, al carrer Joan Maragall, del 23 de novembre al 5 de desembre amb el mateix horari. Dilluns vinent es farà la presentació de les propostes als barris a les 8 del vespre a les dependències de Segur. A més cada dilluns a les 10 de la nit, l’emissora Calafell Ràdio emet un programa especial vers el POUM.

Font